Des de bàsiques solucions en l’elevació de càrregues fins a complexos sistemes de control de maniobra per agilitzar el trànsit vertical de passatgers . I des de les primeres civilitzacions fins als nostres dies, amb el llançament del revolucionari ascensor ION.
Aquesta és la història d’un dels sectors més apassionants i desconeguts: el de la indústria de l’elevació . Avui ens hem proposat que la coneguis una mica millor. Alguns autors consideren que la indústria del transport vertical de persones neix a la dècada de 1850 . No obstant això, no es pot entendre l’aparició d’aquest sector sense conèixer abans l’evolució dels sistemes d’elevació de càrregues .
L’ésser humà, des de les primeres civilitzacions, ha buscat sempre mètodes per simplificar treballs com el transport i l’elevació de càrregues . De fet, hi ha registres documentats de les primeres màquines simples emprades a l’ Antiguitat : la palanca, les corrioles, els corrons o els plans inclinats .
Per què es feien servir els primers sistemes d’elevació?
La principal finalitat dels sistemes d’elevació primitius era la construcció i l’obtenció d’aigua per al consum i el reg de camps . No debades, aquests sistemes ja disposaven de contrapès, element principal dels ascensors elèctrics actuals.
Més endavant, l’ enginyeria grecoromana contribueix gratament a l’evolució de la tecnologia amb el desenvolupament dels polipasts o politges compostes, engranatges primitius i l’aparició de la primera bomba de pistó (un cilindre proveït d’un èmbol), principi en què es basen els ascensors hidràulics.
Quan es va inventar el primer ascensor per a persones?
El primer elevador destinat al transport de persones del qual es té constància data de l’era grecoromana . Hi ha documentació i descripció detallada d’un ascensor instal·lat al Palau de Neró Domus Aurea ( any 64 aC ). Aquest elevador disposa d’un sistema de suspensió de cable de cànem, carrils de fusta, tracció humana, dispositius de seguretat en cas de caiguda lliure i sistema de posició de cabina indicat per marques de colors al cable.
També cal assenyalar l’ existència de muntacàrregues al Colosseu romà , en què s’elevaven a gladiadors i feres a la pista. Aquests aparells ja compten amb elements que es fan servir en els elevadors actuals com a guies, sistemes d’amortiment i de posició . Amb la caiguda de l’Imperi Romà aquests sistemes pioners d’elevació queden en desús.
En quin moment apareixen els ascensors moderns?
No és fins a l’ edat moderna quan es té constància de grans progressos. A partir del Renaixement, i gràcies a l’auge de l’enginyeria, es perfeccionen màquines d’elevació com les grues, cosa que permet la construcció d’edificis més alts . D’altra banda, es milloren els sistemes de bombament d’aigua, cosa que dóna accés a terrenys subterranis.
Amb una millor capacitat de construcció i la necessitat de salvar cada vegada més altures, sorgeix un interès creixent en els sistemes d’elevació, sobretot de càrregues . Alhora, es diversifiquen els usos ; ja no només s’aixequen materials de construcció , també s’empren aparells d’elevació en la navegació, el comerç, la indústria i la mineria .
Amb la Revolució Industrial , l’optimització dels elements de suspensió no és suficient per cobrir els requeriments d’alçada i càrrega, limitats per la tracció animal o humana. La invenció de la màquina de vapor proposa alternatives a aquest inconvenient, ja que el vapor com a sistema de tracció facilita considerablement l’elevació de càrregues . Tot i això, encara no existeix la concepció d’un ascensor apte per a transport de persones davant la possibilitat de caiguda lliure deguda al trencament del cable de tracció.
Qui va inventar l’ascensor per a transport de persones com ho entenem avui?
A la dècada de 1850, Elisha Otis dissenya el primer ascensor amb un dispositiu automàtic de seguretat que evita el final desastrós que causa el fallit de la sustentació . El seu disseny consisteix en una cabina amb trinquets que s’engranen, en cas de trencament del cable de suspensió, amb unes osques situades a la paret del fossat. D’aquesta manera, el problema de seguretat es tanca amb el sistema de seguretat d’Otis.
A partir d’aquell moment, els autors conceben el naixement de l’ascensor per al transport de persones . Comprovada la seguretat del dispositiu, els arquitectes comencen a valorar els sistemes d’elevació en habitatges i edificis comercials i, així, poden projectar edificis més alts.
Amb l’ apogeu de la indústria s’optimitzen elements per als elevadors. Es desenvolupen motors de vapor específics per a ascensors i sorgeix la tracció hidràulica . Amb les millores en la tracció, es generalitza l’ús del cable metàl·lic (tingueu en compte que, fins aleshores, el cable més estès era el de cànem amb el qual, generalment, la tracció era manual).
La indústria de l’elevació i els ascensors per a persones al Segle XX
Ja al segle XX , amb les millores en les estructures dels edificis, es requereixen ascensors amb més necessitats de càrrega i velocitat. La tracció elèctrica fa perdre popularitat a la tracció hidràulica que, malgrat que és més silenciosa i precisa que l’accionament elèctric, té una instal·lació més voluminosa i costosa. Gràcies a aquesta nova tracció es desenvolupen interruptors en cabina per accionar i aturar el moviment en ambdós sentits , abans controlats mitjançant cables. Progressivament, es van introduint dispositius de seguretat com el sistema de tancament de portes per a l’accionament de l’ascensor o l’emissió de senyals visuals i acústics per avisar l’arribada a pis.
Juntament amb una necessitat més gran d’agilitzar els viatges en ascensor i el desenvolupament de l’electrònica, neix la tecnologia del trànsit vertical i es desenvolupen sistemes de control de trànsit , són els inicis de les maniobres programades. Gràcies als avenços en els sistemes de control, s’evoluciona des de maniobres dirigides per relés o lògica cablejada fins a una lògica reduïda gestionada per microprocessadors.
Tecnologia i sostenibilitat: el present de la indústria de l’elevació
Actualment, l’última gran innovació en l’àmbit de la mecànica és introduïda per l’empresa finlandesa Kone . El 1996, apareix al mercat una maquinària sense necessitat d’un espai específic per a la ubicació del grup tractor, un ascensor machine room less (és a dir, sense cambra de màquines) . Aquest sistema permet integrar més fàcilment l´ascensor al´immoble i proporciona al client la possibilitat de disposar d´un espai addicional al´edifici.
Actualment, la indústria continua beneficiant-se de la tecnologia. Els darrers avenços se centren a perfeccionar tant la mecànica (amb més velocitats de marxa, més confort amb viatges més suaus, millors precisions de planta, millores en la seguretat i optimitzacions d’espai) com l’ electrònica (amb reducció en la mida de la maniobra, millors temps de resposta i agilització del trànsit).
Alhora, gràcies a la preocupació per una producció responsable, es busca una optimització en els materials i en els recursos, així com la producció d’ ascensors energèticament més eficients i sostenibles .
ION, l’ascensor del futur de FAIN
En aquest sentit, cal esmentar que el revolucionari ascensor ION de FAIN Ascensors ha revolucionat el sector de l’elevació. Aquest equip no requereix cambra de màquines i, amb ell, hem aconseguit uns nivells de confort, fiabilitat i estalvi energètic inigualables.
L’ ascensor ION (disponible també en les versions Green i Solar) aconsegueix optimitzar al màxim tots els materials utilitzats, minimitza l’ús d’aigua, de productes químics i de qualsevol altra substància contaminant , i assegura que tots els components siguin reciclables.
De fet, el 2021 el nostre ION va aconseguir la Certificació Cradle to Cradle (C2C), un segell que atorga per l’Institut d’Innovació de Productes Cradle to Cradle aquells productes que aposten per l’economia circular i la sostenibilitat en la fabricació, ús i reutilització dels seus materials .
Així mateix, aquest ascensor ha reduït considerablement la mida del motor i, amb ell, el consum d’energia. A més, la miniaturització de tots els elements de la seva maquinària deixa més cabuda per als passatgers i aconsegueix una cabina un 35% més gran . No es pot demanar res més!
