És realment útil el polsador de tancament de portes del teu ascensor?

Gairebé tots ens muntem cada dia en un o diversos ascensors: a casa, a la feina, en un centre comercial, etc. De vegades les presses ens fan prémer el botó de tancament de portes en un intent per agilitzar el trajecte i arribar més ràpid al nostre destí. Però creus que aquest botó és realment efectiu? Alguna vegada has comprovat si les portes es tanquen immediatament quan dónes aquesta ordre?

La realitat és molt curiosa, t’ho expliquem!

L’efecte placebo en portes semiautomàtiques d’ascensor

Fa anys el polsador de tancaportes a cabina amb portes semiautomàtiques realment no feia res; és a dir, les portes es tancaven passat el temps programat i no pel fet d’accionar aquest polsador. La seva presència responia a un «efecte placebo» per fer-te creure que tenies el control.

Mitjans com The New York Times o Science Alert ho van explicar al seu moment. Una llei nord-americana anomenada “Americans With Disabilities Act” aprovada el 1990 buscava protegir “les persones amb discapacitats físiques de situacions com la de no poder entrar en un ascensor a temps abans del tancament de portes”. Aleshores es va decidir, per llei, que ja no es podrien tancar les portes voluntàriament si això implicava impedir el pas a usuaris en cadira de rodes o en crosses.

Aleshores, per què se seguia incloent aquest polsador a les botoneres dels ascensors? L’explicació és purament psicològica: els botons tancaportes feien certa sensació de control encara que a nivell tècnic no fessin res. Segons els experts, aquesta sensació ajudava a reduir l’estrès i l’ansietat .

Així que a la dècada dels 90 tots els ascensors es van començar a fabricar amb botons de tancar portes «inútils», ja que només els tècnics de manteniment i el personal d’emergències tenien accés a modes i codis per forçar aquest tancament de portes, no així els usuaris.

Tot i això, en aquella època es va donar prioritat al fet que el nostre cervell funciona millor si ho tenim tot sota control (i també quan creiem que ho tenim tot sota control).

La «regla dels 4 segons» a les portes automàtiques d’ascensor

Després de l’arribada de les portes automàtiques de pis com a model normalitzat, això ha canviat. Hi ha un temps mínim per normativa de 4 segons durant els quals les portes de l’ascensor romandran obertes. Tots els fabricants de maniobres han dajustar-se a aquest temps.

Per tant, el que és correcte és posar una mica més de 4 segons de temps de parada i, a partir d’aquí, ets tu com a usuari qui decideix si esperar o prémer algun botó:

• En accionar el botó obreportes podràs tenir un temps de parada més gran per, per exemple, facilitar l’entrada o la sortida de cabina a persones grans, usuaris en cadira de rodes, que transporten grans càrregues, etc.
• En accionar el botó tancaportes , el temps de parada pendent s’anul·la i es produeix el tancament de portes.

Tot i això, has de tenir en compte que aquest polsador mai funcionarà abans que passin els 4 segons dels que parlàvem, ni tampoc influirà en els temps d’obertura i tancament necessaris de la porta. O, dit d’una altra manera: mai no podrem ordenar un tancament de portes quan s’estan obrint i encara no ho han fet íntegrament, ni quan no han transcorregut aquests segons «reglamentaris».

Per tant, l’ avantatge més gran d’aquests botons actualment segueix sent aquesta sensació de control que atorguen a l’usuari, encara que es tracti d’un control ple de matisos.

I tu, coneixies aquesta dada? El món de l’ascensor és ple de curiositats en què potser no reparem a la nostra vida quotidiana. Si voleu estar informat i format, no us perdeu la resta d’articles del nostre blog!