Mar Morelli, CHO: «Estar 18 anys a FAIN no és estar quieta; és atrevir-se a aixecar la mà i canviar les coses»

Va arribar a Espanya des de l’Argentina amb un bitllet de tornada i la idea de cursar un màster. Tot i això, una oferta a InfoJobs per a una substitució d’estiu va canviar els seus plans i la seva vida . Avui, 18 anys després, Mar Morelli és la guardiana de la cultura de FAIN com a Chief Happiness Officer (CHO).

Ens asseiem amb ella per repassar un 2025 històric, parlar dels reptes de la Intel·ligència Artificial i descobrir per què, malgrat haver-se convertit en un gegant del sector, FAIN continua conservant la seva ànima.

Pregunta. FAIN és una empresa amb ànima familiar que ha crescut molt els darrers anys, i tu has viscut tot aquest camí des de dins, ja que portes en aquesta casa més de 18 anys. Com vas arribar a l’empresa i què recordes dels teus primers dies aquí?

Resposta. La veritat és que va ser una carambola del destí. Jo feia pocs mesos que era a Madrid; havia vingut des d’Argentina en acabar la carrera per fer un Màster en Sistemes de Gestió , però el meu pla era acabar i tornar-me! Aleshores vaig veure una oferta a InfoJobs per cobrir una baixa de maternitat. Em vaig apuntar gairebé per logística, perquè l’oficina era al costat del pis que compartia aleshores.

Recordo perfectament la data: incorporació un dia 1 d’agost. Madrid estava desert i em vaig sentir molt sola al principi. Les meves úniques companyes aquells primers dies eren unes torres infinites d’actes d’OCAS (organismes de control autoritzat) en paper per arxivar. De mica en mica van anar tornant les meves companyes i vaig aprendre des de la base: fèiem expedients, imprimíem i muntàvem tot manualment segons l’ordre… Vist amb els ulls d’avui, allò era la prehistòria! (Riu).

P. Romandre gairebé dues dècades en una empresa avui dia no és habitual. Què t’ha fet quedar-te a FAIN i no buscar altres reptes professionals fora?

R. Mentiria si digués que no m’ho he plantejat mai, sobretot per aquesta inquietud de no acomodar-se o de conèixer altres realitats. Però mirant enrere, m’adono que estar a la mateixa empresa no vol dir estar al mateix lloc. FAIN no ha deixat d’evolucionar, i jo amb ella .

El secret ha estat atrevir – se a aixecar la mà per generar canvis . Les persones necessitem sentir-nos valorades i part d’un equip, i aquí he tingut la sort de creuar-me amb grans professionals que avui són amics. Aquesta oportunitat constant d’assumir noves responsabilitats i reptes és el que em manté aquí. No m’he quedat per comoditat, he quedat pel repte.

P. Què ha canviat més a l’empresa des que vas entrar i què diries que, per sort, continua sent igual?

R. Uf! Han canviat tantes coses que em costa triar. La transformació ha estat immensa: l’estil de lideratge, les eines digitals, la conciliació… Però si m’he de quedar amb una fita, seria l’establiment dels tres objectius estratègics i posar, de debò, el focus a les persones . Per mi, això va marcar un abans i un després en la maduresa de FAIN.

I què segueix igual? La proximitat. Aquesta “cosa” humana que moltes grans corporacions perden pel camí i que nosaltres mantenim. Tot i la mida, aquí seguim mirant-nos als ulls.

P. Poques persones coneixen aquesta companyia com tu. Des de la teva experiència, què diferencia FAIN d’altres empreses del sector?

R. És difícil jutjar allò que no es viu en primera persona, però des de la meva posició en selecció de personal, entrevist molta gent que ve de fora i tots coincideixen en el mateix: les grans multinacionals tendeixen a deshumanitzar-se.

A FAIN, el que ens diferencia és que combinem la potència d’una gran empresa amb el tracte d’una família . A més, destacaria el sentit de pertinença. En altres estructures més rígides, la gent va, fa la seva feina i se’n va. Aquí es creen enllaços. Som una empresa gran que ofereix estabilitat i futur, però on encara ens saludem pel nom als passadissos. Aquesta combinació de seguretat amb ambient humà és el nostre segell didentitat.

P. Ets Chief Happiness Officer (CHO). El teu càrrec desperta molta curiositat dins i fora de l’empresa. En què consisteix exactament la teva posició?

R. És una posició cada cop més estesa, per sort, però reconec que al principi la creença popular era que jo seria una «happy flower» o «la de les festes». Res més lluny de la realitat.

El meu rol és estratègic: aconseguir que l’ambient laboral sigui una experiència positiva i significativa. Això impacta directament en el negoci, perquè contribueix al fet que estiguem més compromesos i sens dubte això té un impacte en els resultats de l’empresa. La meva feina integra Recursos Humans, Comunicació Interna i Gestió Cultural. Es tracta d’escoltar, de detectar millores abans que siguin problemes i assegurar que els valors de FAIN es visquin, no només s’escriguin a la paret. En resum: treballar perquè tots diguem amb orgull que som FAIN.

P. Com Chief Happiness Officer, tens un repte afegit: gran part de la plantilla de FAIN són tècnics que són al carrer, no a l’oficina. Com s’aconsegueix que ells també sentin aquesta cultura i proximitat?

R. Aquest és, sens dubte, el gran desafiament del sector. El tècnic de vegades se sent un «planer solitari». Per això ens esforcem tant en la comunicació interna, les visites a delegacions i els esdeveniments d’equip. La clau és que sentin que, encara que treballin sols en una sala de màquines, tenen tota una estructura darrere recolzant-los. Que sonin els seus telèfons no només per rebre avisos d’avaries, sinó per preguntar-los «com estàs?».

P. Quina part de la teva feina és la més gratificant… i quina la més complicada?

R. El més gratificant és veure que pots millorar el dia a dia real de les persones , quan una iniciativa petita fa que algú treballi més a gust.

El més complex és gestionar les fallades de comunicació . De vegades, la informació no flueix com caldria i això genera expectatives errònies i frustració. Gestionar aquesta part emocional i tornar a alinear els equips és la part més dura, però també la més necessària.

P. 2025 ha estat un any històric per al Grup FAIN. De tot allò viscut aquest any, de quins èxits et sents més orgullosa a nivell personal i professional?

R. Em sento especialment orgullosa de la professionalització de l’àrea de selecció. No ha estat una cosa immediata, sinó el fruit de diversos anys de treball que han culminat aquest 2025. Hem fet un salt qualitatiu implantant noves eines i iniciant l’ús d’Intel·ligència Artificial per a l’avaluació de candidats, cosa que ens fa molt més eficients.

Però, per sobre de la tecnologia, la meva satisfacció més gran és haver aconseguit cuidar l’experiència humana en aquest procés : hem aconseguit que qualsevol persona que s’apunti a una oferta, sigui finalment contractada o no, s’emporti un «bon sabor de boca» i una percepció positiva de FAIN.

A més, em fa una il·lusió tremenda estar centrada ara mateix en la contractació dels nostres 100 ajudants. És un repte preciós i estratègic, perquè amb ells no només estem ampliant equip sinó garantint el relleu generacional que la companyia necessita per al futur.

P. Parlaves dels 100 ajudants i del relleu generacional. Tu que vas començar des de baix arxivant papers, quin consell donaries a un noi o noia que entra avui per primera vegada a FAIN?

R. Els diria que siguin curiosos. Que no tinguin por de preguntar, de proposar i d’equivocar-se. FAIN és una universitat increïble si teniu ganes d’aprendre. Els aconsellaria que no es limitin a complir la seva tasca, sinó que intentin entendre el negoci, que parlin amb els veterans i absorbeixin la seva experiència. Aquí l’actitud compta tant o més que el currículum.

P. Quins creus que són els principals reptes en matèria de persones i cultura per als propers anys?

R. Tenim dos fronts clars. El primer és l’atracció i la fidelització del talent. El mercat és molt competitiu i necessitem una estratègia sòlida perquè les persones no només vinguin, sinó que es comprometin i desenvolupin «cor FAIN».

El segon és tecnològic: ladaptació a les noves eines, especialment la IA. Estic segura que ens obrirà moltes portes i ens farà més eficients, però el repte és integrar-la sense perdre la nostra essència.

P. Sabem qui és la Mar CHO, però qui és la Mar quan surt per la porta de FAIN? Què t’apassiona fer al teu temps lliure?

R. Sóc molt activa! M’encanta viatjar i descobrir llocs nous, suposo que va al meu ADN d’haver creuat el toll. Gaudeixo molt del temps amb la meva família i els meus amics; per mi, una bona taula envoltada de la meva gent és el millor pla possible. I confesso que també necessito els meus moments de desconnexió total per recarregar piles i tornar amb l’energia que requereix aquest lloc.

P. Finalment, si poguessis demanar un desig per a FAIN d’aquí uns anys, quin seria?

R. El meu desig és que ens convertim, indiscutiblement, a l’empresa més desitjada del sector per treballar; que siguem el mirall on altres es vulguin mirar. I, lligat a això, m’encantaria veure com floreix el relleu generacional. Desitjo veure, d’aquí uns anys, que aquests joves que avui entren com a ajudants han recollit el testimoni i han esdevingut els líders i guardians de la nostra cultura. Ser el referent del mercat, sí, però amb el «cor FAIN» assegurat per a les properes dècades.