En el cas del soroll d'un ascensor en una comunitat de veïns o en un edifici, les normes de soroll vigents actualment no ho estaven per exemple als anys 50. És normal que un veí es queixi ara quan l'ascensor adjacent al seu pis fa un soroll excessiu, especialment en arrencar i parar. És per això que resulta imprescindible fer una inspecció per comprovar si excedeix els estàndards de soroll permissibles.

Si els excedeix, cal procedir immediatament a la modernització tècnica de l'ascensor d'acord amb la normativa, ja que l'incompliment de l'obligació pot estar subjecte a sancions severes. Per tant, per saber d'on prové un soroll, cal que un especialista analitzi cada cas individualment amb eines com un sonòmetre que mesuri el nivell de soroll i la pressió sonora en un ambient determinat.

La tolerància al soroll és individual, però tècnicament s'ha establert com afecta la intensitat del cos humà. Així, els sons per sota de 35 dB són inofensius per a la salut, però a aquest nivell poden resultar irritants.

El següent rang de sons és 35-75 dB. Romandre en un ambient d'aquest tipus durant molt de temps té un impacte negatiu en el cos humà en afectar el sistema nerviós, cosa que es manifesta en una sensació de fatiga i provoca una disminució en l'eficiència del treball, dificulta el descans i el son i provoca un estat de constant nerviosisme i irritació.

Els sorolls de més de 75 dB provoquen els anomenats trastorns orgànics, és a dir, interrompen el bon funcionament del cos, canvien la seva química. Es manifesta en hipertensió arterial, mals de cap, trastorns estomacals notoris (poden conduir a la formació d'úlceres gàstriques), molèsties que condueixen a un augment de la secreció d'adrenalina.

Els nivells de soroll superiors a 85 dB impedeixen la intel·ligibilitat de la parla fins i tot a una distància de 50 cm. Quan el soroll supera els 90 dB, no només s'afebleix sinó que també provoca pèrdua d'audició. Per sobre de 120 dB, hi ha el risc de danys mecànics a l'oïda. El llindar de dolor per soroll es va fixar a 130 dB i més.

En el cas d'un soroll molest a l'ascensor, l'habitual és que es trobi entre els dos primers rangs per ser considerat un problema, però pot arribar a uns nivells menys suportables, per la qual cosa cal protegir-nos del soroll.

A l´exterior, les possibilitats d´eliminar el soroll són limitades. És diferent amb els edificis. La manera com s'han de construir per garantir el confort acústic s'estableix a la normativa espanyola per a la protecció contra el soroll i les vibracions. Aquesta reglamentació no era igual fa anys, per això actualment és més que necessari recórrer a la modernització dels ascensors antics.

Entre les recomanacions principals, l'ideal és el següent:

L'edifici i els equips relacionats s'han de dissenyar i construir de manera que el nivell de soroll a què estaran exposats els usuaris o les persones del seu entorn no posi en perill la seva salut i els permeti treballar, descansar i dormir en condicions satisfactòries.

Les habitacions dels edificis dhabitatges, residències col·lectives i edificis de serveis públics shan de protegir contra el soroll de lascensor evitant penetració externa procedent dinstal·lacions i dispositius que constitueixen lequipament tècnic de ledifici i la reverberació.

D'acord amb la directiva sobre soroll de la UE 2002/49/CE [1] i les normes i reglaments sanitaris pertinents, el nivell equivalent de so A que penetra als habitatges des de totes les fonts de soroll en total no ha de superar el nivell de 40 dB(A) durant el dia (600-2200), relacionat amb les 8 (2200-600) relacionat amb la mitja hora més desfavorable, mentre que a cuina i cambres sanitàries: 45 dB(A) i 35 dB(A), respectivament.