{"id":53626,"date":"2026-04-10T16:27:19","date_gmt":"2026-04-10T14:27:19","guid":{"rendered":"https:\/\/fain.es\/blog\/per-que-als-ascensors-no-hi-ha-cobertura\/"},"modified":"2026-04-10T16:27:27","modified_gmt":"2026-04-10T14:27:27","slug":"per-que-als-ascensors-no-hi-ha-cobertura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/fain.es\/ca\/blog\/per-que-als-ascensors-no-hi-ha-cobertura\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 als ascensors no hi ha cobertura?"},"content":{"rendered":"\n

Ets perfectament conscient d’aix\u00f2, per\u00f2 ho intentes per no tallar la conversa\u2026 \u00abEntrar\u00e9 a l’ascensor. Hola, em sents? Hola? Hooola\u00bb El resultat? La trucada es talla, escoltes entretallat o no aconsegueixes recuperar la trucada fins arribar a destinaci\u00f3. Per\u00f2, quina \u00e9s la ra\u00f3 per la qual no tenim cobertura a l’interior de la cabina?<\/strong> <\/p>\n\n

No \u00e9s una cosa que nom\u00e9s passi als m\u00f2bils de baixa gamma oa aquelles persones que tenen pitjor cobertura en diferents zones. M\u00e9s aviat, \u00e9s per culpa del mateix ascensor. <\/p>\n\n

T’ho expliquem a continuaci\u00f3!<\/p>\n\n

La g\u00e0bia de Faraday i el seu efecte<\/h2>\n\n

Per explicar el perqu\u00e8 dels problemes de cobertura dins dels ascensors ens hem de remuntar al segle XIX, concretament al 1836. En aquell any el cient\u00edfic angl\u00e8s Michael Faraday<\/strong> va descobrir que un material conductor mostrava els efectes d’una desc\u00e0rrega el\u00e8ctrica nom\u00e9s a l’exterior. <\/p>\n\n

Amb aquesta observaci\u00f3 del cient\u00edfic, tot indicava que les diferents c\u00e0rregues del conductor s’anaven distribuint de manera que cancel\u00b7laven els camps el\u00e8ctrics al seu interior<\/strong> . Per poder donar per bona la seva hip\u00f2tesi, es va disposar a comprovar-ho. <\/p>\n\n

Per aix\u00f2 va arribar a recobrir les parets d’una sala amb l\u00e0mines d’alumini. Despr\u00e9s va comen\u00e7ar a fer servir un generador electrost\u00e0tic per aplicar desc\u00e0rregues d’alt voltatge a l’exterior d’aquesta mateixa habitaci\u00f3. Despr\u00e9s de l’experiment, va comprovar amb un electroscopi que a l’interior de la sala no hi havia camp el\u00e8ctric<\/strong> . Aquest efecte es coneix amb el nom d’ \u00abefecte G\u00e0bia de Faraday\u00bb<\/strong> . <\/p>\n\n

L’ascensor, una \u00abg\u00e0bia\u00bb m\u00e9s<\/h2>\n\n
\"\"<\/figure>\n\n

Un ascensor<\/strong> no deixa de ser una mena de g\u00e0bia de Faraday a gran escala, ja que es tracta d’un recinte met\u00e0l\u00b7lic tancat que bloqueja o interfereix els senyals electromagn\u00e8tics (i, entre ells, les freq\u00fc\u00e8ncies assignades a la telefonia m\u00f2bil<\/strong> ). Per tant, a la pr\u00e0ctica, estar dins una g\u00e0bia de Faraday impedeix que puguem mantenir una conversa telef\u00f2nica amb normalitat. <\/p>\n\n

Per\u00f2 l’ascensor no \u00e9s l’\u00fanica caixa de Faraday que tens a prop:<\/p>\n\n